"(...)
Thoreau recomana passejades diàries pel bosc i ens diu que mentre camina pensa
en els comerciants, com es tanquen en els seus establiments matí i tarda,
asseguts amb les cames creuades, com si aquestes no fossin per caminar. A
Thoreau li sembla que mereixen admiració... per no haver-se suïcidat."
Ada Castells. Clàssics al dia. La vanguardia
(14/2/2015)
Video de Agustí Guilera. Camino del nacimiento del rio Pitarque (Teruel). 2005
(...) Tal vegada hauríem d'emprendre fins la més curta passejada amb un esperit d'aventura immortal, sense retorn, disposats a enviar tan sols el nostre cor embalsamat com una relíquia al nostre reialme desolat. Si estàs disposat a deixar pare i mare, germà i germana, esposa i fills i amics, i a no tornar-los a veure mai més _si has pagat els teus deures, has fet testament i has arreglat tots els teus afers, i ets un home lliure_ aleshores estàs a punt per caminar.*
Un paseo invernal. Ed. Errata Natural
«En la profundidad del bosque, completamente solos, mientras el viento sacude la nieve de los árboles y dejamos atrás los últimos rastros humanos, nuestras reflexiones adquieren una riqueza y variedad muy superiores a las que ostentan cuando estamos inmersos en la vida de las ciudades. El zorzal y el trepador son una compañía más estimulante que la de políticos y filósofos, a los que volveremos a ver como quien se reencuentra con unos viejos y vulgares compañeros. En este valle solitario, en el que un riachuelo desagua las laderas cubiertas de hielo estriado y cristales de infinitos matices, entre los que sobresalen los juncos y la avena salvaje, y se elevan los abetos y las tsugas, nuestra vida es más serena y verdaderamente digna de contemplación».
Henry David Thoreau
No hay comentarios:
Publicar un comentario